José Doménech y Estapá (1858-1917). Eclecticismo, arquitectura y modernidad [Fitxer informàtic]
/ Sergio Fuentes Milà ; [dirigida per: Isabel Coll i Mirabent, Joan Molet i Petit]
Fuentes Milà, SergioBarcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Coll i Mirabent, Isabel; Molet i Petit, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (933 p.)
Els discursos de la modernitat arquitectònica a la fi del segle XIX a Espanya fonamentats en l'Eclecticisme com a tendència internacional han estat poc analitzats fins avui. Les tensions entre propostes continuistes i la irrupció d'estils com el Modernisme en el panorama barceloní no han focalitzat els estudis a causa de la importància, originalitat i ruptura que va suposar el segon, que ha protagonitzat una gran profusió d'estudis monogràfics eludint un context creatiu més complex i ampli. Precisament en aquest context de canvi, tensió i estil en la Barcelona finisecular se centra aquesta tesi doctoral, amb l'objectiu últim d'aportar noves dades i conèixer en profunditat subtendencias i creadors que fins avui havien romàs a l'ombra d'autors com Antoni Gaudí o Lluís Domènech i Montaner. La recerca focalitza un cas d'estudi molt particular i desconegut, el de l'arquitecte José Doménech i Estapá i la seva producció arquitectònica. A partir de documentació inèdita exhumada de diversos arxius, els seus posicionaments polític i artístic són abordats al detall, així com la seva doctrina arquitectònica i el seu corpus productiu. En aquest sentit, s'ha realitzat el primer catàleg d'obres completes d'aquest autor amb un total de 106 casos. La importància de Doménech i Estapá radica en, a més d'encarregar-se d'obres de gran rellevància en el nucli barceloní com el Palau de Justícia i la Presó Modelo entre uns altres, que es tracta d'un personatge paradigmàtic com a representant del antimodernismo d'alguns actors del panorama arquitectònic espanyol de finals del segle XIX i principis del XX. La seva proposta intel·lectual i artística, sustentada en l'Eclecticisme vuitcentista al costat de l'interès d'afrontar la modernitat d'una manera més racional i fora del pintoresquisme modernista, derivarà en una estètica i discurs projectiu molt particular, un estil unipersonal de gran complexitat conceptual que hem denominat Estapisme i que desenvolupem en els diferents blocs de la recerca.
